Aquest llibre no tracta específicament de refugiats, ni d’asil polític, tot i que també en parla. Tracta sobretot d’immigració a Catalunya... Però no es queda a Catalunya, sinó que entronca amb la complexa situació internacional en què estem immersos: arribarem a saber conviure?

Els relats de vida d’onze persones de procedències diverses i amb motius molt diferents per migrar, des d’Argentina, Equador, Japó, Xina, Pakistan, Camerun o el Marroc... ens expliquen les seves experiències com a emigrats-immigrats, i, juntament amb una experiència d’exili des de Catalunya per causa de la Guerra Civil, constitueixen els pilars vius que apuntalen una sèrie de reflexions que tots necessitem fer des d’una perspectiva o altra: com a ciutadans, com a professionals, com a polítics... com a persones.

El relat d’aquestes històries ens porta a repensar el moment actual de la Història. I ens planteja preguntes, de psicologia individual i també de la psicologia dels grans grups. I dilemes ètics i marcs jurídics.

Deixar enrere la casa pròpia perquè i per a què? Què és emigrar? Què es necessita? Hi ha trets específics en les anomenades “segones generacions”? Com s’arriba a determinades posicions integristes o d’extrema dreta? En la societat en la qual vivim no som tots migrants de la vida d’alguna manera? Trobar-nos amb l’altre, que és diferent de nosaltres mateixos, ens fa créixer i és un requisit indispensable per humanitzar-nos. I tanmateix, hem de dir que el món d’avui no es mostra gaire hospitalari ni humà.

La humanització es produeix quan ens reconeixem els uns als altres. La millor manera de conèixer comença per escoltar. És el que aquest llibre proposa, una escolta atenta per tractar d’entendre’ns millor i entendre les dinàmiques que es generen al voltant dels processos migratoris.